«no, not any» en set llengües
Significatno, not any
Espanyol
/ninˈɡun/
patrimonial
fem.: ninguna
Ninguno when it stands alone: no tengo ninguno.
Francès
/okɛ̃/
un altre origen · spoken Latin *ALICŪNUM 'some one'
fem.: aucune
Positive in Old French; it turned negative by keeping company with ne, like rien and personne.
Italià
/nesˈsuno/
un altre origen · Latin NE IPSE ŪNUS 'not even one'
fem.: nessuna
Nessun before most nouns, like the article un: nessun problema.
Portuguès
/neˈɲũ/
patrimonial
fem.: nenhuma
Romanès
/niˈtʃun/
patrimonial
fem.: nicio
nici 'nor' + un 'one'; nu comes before the verb.
Català
/kap/
un altre origen · Latin CAPUT 'head'
Invariable. Literally 'head', as in 'not a head (of anything)'; ningun, ninguna is literary.
Anglès
/noʊ/
parent indoeuropeu · PIE *ne 'not' + *óynos 'one' (Old English nān)
Built exactly like NEC ŪNUM: Old English nān is ne + ān 'not one', and survives as none.
L’avantpassat llatí
NEC ŪNUM‘not one’
Les sis germanes en descendeixen, tret que s’indiqui el contrari a continuació.
La història
Spanish says 'not one' (NEC ŪNUM, like English none), Italian 'not even one'; French aucun was originally 'some one', made negative only by the ne beside it. It agrees with the noun and is almost always singular: ninguna idea, aucune idée, nessuna idea.
Aprèn-la
En una frase
- esLos domingos no hay ningún autobús.
- frIl n'y a aucun bus le dimanche.
- itLa domenica non c'è nessun autobus.
- ptNão tem nenhum ônibus no domingo.
- roDuminica nu circulă niciun autobuz.
- caEls diumenges no hi ha cap autobús.
- enThere are no buses on Sundays.
Més a «Paraules petites»
- some, a fewalgunosquelquesalcunialgunscâțivaalguns
- bothlos dostous les deuxtutti e dueos doisamândoitots dos
- any (no matter which)cualquiern'importe quelqualsiasiqualqueroricequalsevol
- samemismomêmestessomesmoacelașimateix
- suchtalteltaletalastfel detal
- own (one's own)propiopropreproprioprópriopropriupropi