«to close» en set llengües
Significatto close
Espanyol
/θeˈraɾ/
un altre origen · Late Latin SERĀRE 'to bolt' (from SERA 'bar'), its c- probably from cercar 'to fence in'
Francès
/fɛʁme/
un altre origen · Latin FIRMĀRE 'to make firm, secure'
Italià
/ˈkjudere/
patrimonial
Portuguès
/feˈʃah/
un altre origen · from fecho 'bolt, latch', of debated Latin origin
Romanès
/ɨnˈkide/
un altre origen · Latin INCLŪDERE 'to shut in' (a compound of CLAUDERE)
Català
/təŋˈka/
un altre origen · of uncertain origin
Anglès
/kloʊz/
del llatí/francès · Old French clore (clos)
Compte: falsos amics
fermare (Italià) vol dir «to stop» · fermer (Francès) vol dir «to close, shut»
Both from Latin FIRMĀRE 'to make firm, fix'. Italian holds something still; French makes it fast. Spanish firmar went a third way: 'to sign'.
L’avantpassat llatí
CLAUDERE‘to shut’
Les sis germanes en descendeixen, tret que s’indiqui el contrari a continuació.
La història
Three unrelated words: Italian kept Latin's 'shut', Spanish 'bolted' the door, and French 'made it firm'. CLAUDERE survives in French clore and Spanish clausura — and in English close.
Parents en anglès: close, closet, clause, conclude, include (CLAUDERE); firm, affirm (FIRMĀRE)
Aprèn-la
En una frase
- esCierra la puerta.
- frFerme la porte.
- itChiudi la porta.
- ptFecha a porta.
- roÎnchide ușa.
- caTanca la porta.
- enClose the door.