«to refuse (turn down)» en set llengües
Significatto refuse (turn down)
Espanyol
/retʃaˈθaɾ/
un altre origen · Old French rechacier 'to drive back'
The cognate rehusar exists but is formal; to refuse to do something is negarse a.
Francès
/ʁəfyze/
patrimonial
Italià
/rifjuˈtare/
un altre origen · Latin REFŪTĀRE 'to rebut'
Portuguès
/hekuˈzah/
un altre origen · Latin RECŪSĀRE 'to object, refuse'
Romanès
/refuˈza/
manlleu · French refuser
Català
/rəfuˈza/
patrimonial
Rebutjar is just as common.
Anglès
/ɹɪˈfjuz/
del llatí/francès · Old French refuser
L’avantpassat llatí
*REFŪSĀRE‘to refuse (a blend of REFŪTĀRE and RECŪSĀRE)’
Les sis germanes en descendeixen, tret que s’indiqui el contrari a continuació.
La història
French refuser goes back to a spoken-Latin blend of REFŪTĀRE 'to rebut' and RECŪSĀRE 'to object'; Italian rifiutare comes from REFŪTĀRE itself, English refute's source. Spanish rechazar was borrowed from Old French 'to chase back'.
Parents en anglès: refute, recuse
Aprèn-la
En una frase
- esRechazó la oferta.
- frElle a refusé l'offre.
- itHa rifiutato l'offerta.
- ptEla recusou a oferta.
- roA refuzat oferta.
- caVa refusar l'oferta.
- enShe refused the offer.
Més a «Verbs bàsics»
- to belongpertenecerappartenirappartenerepertenceraparținepertànyer
- to spin (thread)hilarfilerfilarefiartoarcefilar
- to collect (stamps, coins)coleccionarcollectionnercollezionarecolecionarcolecționacol·leccionar
- to regretlamentarregretterrimpiangerearrepender-seregretapenedir-se
- to rejectrechazarrejeterrifiutarerejeitarrespingerebutjar
- to remindrecordarrappelerricordarelembraramintirecordar