«song» en set llengües
Significatsong
Espanyol
/kanˈθjon/
f.cultisme
Usually classed as semi-learned: popular -TIŌNEM gave -zón, as in razón.
Francès
/ʃɑ̃sɔ̃/
f.patrimonial
Italià
/kanˈtsone/
f.patrimonial
Portuguès
/ˈmuzikɐ/
f.un altre origen · Latin MŪSICA (from Greek mousikḗ)
Canção (CANTIŌNEM) exists but sounds poetic; Brazilians call a song a música.
Romanès
/ˈkɨntek/
neutreun altre origen · Latin CANTICUM 'song' (from CANERE, the same root)
Català
/kənˈso/
f.patrimonial
Catalan drops final -n after a stressed vowel: CANTIŌNEM → cançó.
Anglès
/sɔŋ/
anglès patrimonial · Old English sang
L’avantpassat llatí
CANTIŌNEM‘singing, song (from CANERE 'to sing')’
Les sis germanes en descendeixen, tret que s’indiqui el contrari a continuació.
La història
French chanson shows the popular fate of -TIŌNEM (-son, as in raison) and of ca- (cha-); Spanish canción kept the Latin ending.
Parents en anglès: chant, canto, cantor, incantation
Lleis fonètiques en acció
Aprèn-la
En una frase
- esEsta canción es preciosa.
- frCette chanson est magnifique.
- itQuesta canzone è bellissima.
- ptEssa música é linda.
- roCântecul ăsta e frumos.
- caAquesta cançó és preciosa.
- enThis song is beautiful.
La família llatina
CAN-, CANT-· sing
CANERE 'to sing' was replaced in speech by its frequentative CANTĀRE, which survives everywhere. French palatalized CA- to cha- (chanter, chanson, enchanter), and English borrowed those French shapes; Spanish and Italian kept the hard c. Portuguese and Catalan kept the hard c too; Romanian cânta raised the a before n to â.
CANTĀREto sing
escantarfrchanteritcantareptcantarrocântacacantarenchant
CANTIŌNEMsong
escanciónfrchansonitcanzoneptcançãocacançó
CANTUMa song, singing
escantofrchantitcantoptcantorocântcacantencanto
INCANTĀREto sing a spell over
esencantarfrenchanteritincantareptencantarroîncântacaencantarenenchant
ACCENTUMa 'singing to', intonation
esacentofraccentitaccentoptacentoroaccentcaaccentenaccent