Salta al contingut

Anglès per a qui parla espanyol

L’anglès no és una llengua romànica, però va manllevar milers de paraules del francès i del llatí: de les 2.264 paraules quotidianes de Cognata, 1.076 són cognats en espanyol i en anglès. Comença per aquestes i no perdis de vista els falsos amics.

Fixa la teva combinació en espanyol → anglès i obre els cognats.
comparteixen origen
48 %
cognats llunyans
4 %
per aprendre de zero
48 %

2.264 paraules comparades

Paraules que ja coneixes

Paraules quotidianes les formes de les quals en espanyol i en anglès venen del mateix origen.

Falsos amics a vigilar

  • embarazada (Espanyol) vol dir «pregnant» · embarrassed (Anglès) vol dir «ashamed, awkward»

    Both go back to Ibero-Romance embarazar / embaraçar 'to hinder, encumber' (further origin uncertain); English got it through French embarrasser. Spanish narrowed 'encumbered' to 'pregnant', English to 'flustered'.

  • constipado (Espanyol) vol dir «having a cold, stuffed up» · constipated (Anglès) vol dir «unable to empty the bowels»

    Both from Latin CONSTĪPĀRE 'to press together': Spanish blocks the nose, English the bowels. Italian costipato can mean either.

  • actual (Espanyol) vol dir «current, present-day» · actual (Anglès) vol dir «real»

    Both from Late Latin ACTUĀLIS 'active, in action'. The Romance sisters went 'in action now' (fr actuel, it attuale too); English went 'in fact'. Hence actualmente = 'currently', not 'actually' (en realidad).

  • éxito (Espanyol) vol dir «success» · exit (Anglès) vol dir «way out»

    Both from Latin EXITUS 'a going out; outcome'. Spanish took the happy outcome; English kept the door.

  • realizar (Espanyol) vol dir «to carry out, achieve» · realize (Anglès) vol dir «to become aware»

    Both built on Latin RĒĀLIS 'real': 'to make real'. English added 'to make real in the mind' (to grasp); Spanish kept 'to make happen'. French réaliser has taken on the English sense in speech.

  • carpeta (Espanyol) vol dir «folder, file» · carpet (Anglès) vol dir «floor covering»

    Both trace back to Medieval Latin and Old Italian carpita, a coarse woollen cloth (probably from CARPERE 'to pluck'). Spanish carpeta (probably via French carpette) was once a table cover, then the cover that holds papers.

Paraules per aprendre de zero

Paraules comunes en què l’anglès ha seguit el seu propi camí.